|
Horari:
de dilluns a divendres
de 9,30 a 13,30 i
de 16 a 20 hores
dissabtes
de 9,30 a 13,30 hores
|
Ordre i harmonia com pautes per a la creixent creativitat
- La pintura de Marta Duran asserena l'esperit i fa que sense cap mena d'esforç intel·lectiu connectem amb els conceptes de l'ordre i de la bellesa.
- Perquè la Natura, malgrat que ha trobat en l'essencial repetició de les formes la manera d'assegurar la supervivència de tots i molt variats elements que la formen, és imprevisible, caòtica i, fins i tot, indomable quan la volem entendre per mitjà de cada una de les seves innumerables manifestacions.
Només la mirada de l'artista aconsegueix, tant sigui en la plàstica com en la ciència o en les diàries activitats dels éssers humans que saben trobar la raó d'aquest atzar que és la pròpia existència, agafar el fil de l'Ariadna que és la lògica i, seguint a les palpentes la seva guia per camins força envitricollats, trobar la sortida pròpia i aliena de l'obscur laberint en el que des en què vam néixer ens trobem ben ficats. - Marta Duran i Rosell (Figueres, Alt Empordà, 1961) és filla del pintor Rafael Duran i, per tant, des de petita ha viscut en un ambient en què l'art ha estat essencial.
Cognoms com els de Vancells, Benet, Girona, LLimona, Ràfols i altres, com Prim, Todó, Roca Sastre, Aguilar Moré i Tharrats dins d'una nòmina molt extensa de familiars, amics i coneguts, sempre han format part del seu més proper entorn.
Fins i tot Dalí i Picasso han estat molt pressents en les converses a la taula a l'hora dels àpats o a les tertúlies a les que, sense ser-hi quan era nena, veia i sentia, encara que mai no sabia ben bé el que es parlava. Tant d'art podia embafar-la i fer, com de fet succeí, que busqués altres camins personals per a manifestar la seva natural manera d'ésser. Però, aplegades diverses experiències vitals, fa uns anys -pocs, ja que és novella en l'ofici- decidí encarrilar cap a la pintura les seves capacitats per a fruïr de les llums que li oferien Cadaqués, l'Empordà, la Costa Brava i els altres llocs mediterranis que visitava.
Primer sobre papers vegetals i sedes i, després, sobre teles com les que ara presenta en aquesta exposició, en la que es poden veure les moltes possibilitats que te com artista plàstica.
- El ritme universal del que parlava Rafael Benet, oncle i padrí del seu pare, embolcalla d'una manera natural els quadres de Marta Duran.
Els seus desitjos d'ordre i harmonia, sense per això mai renunciar a l'entusiasme que li produeix la bellesa quan aquesta salta de sobte, com una llebre, davant de la seva sensibilitat sempre alerta, li permeten sintetitzar amb les formes per a donar pas lliure a les idees. Aquestes són, en definitiva, les que la faran progressar com pintora.
Josep M. Cadena
|
