|
Horari:
de dilluns a divendres
de 9,30 a 13,30 i
de 16 a 20 hores
dissabtes
de 9,30 a 13,30 hores
diumenges
de 12 a 14 hores
|
Presència pictòrica de la "Penya Punyalada"
(Continuació)
- Una penya que en els anys noranta va entrar en decadència per mort i per malaltia d'alguns dels seus membres, així com pel canvi en els costums dels artistes, però que possiblement encara continuaria, gràcies a un petit nucli de tossuts i ardits penyistes; si "La Punyalada" hagués seguit en actiu.
- Però va tancar per problemes diversos i els incondicionals clients de dissabte a la tarda després de dinar - la penya es feia en aquell dia i en aquelles hores -, malgrat que van intentar trobar altres llocs de reunió, acabaren renunciant a unes tertúlies que els eren molt agradables. El nom no fa la cosa, però el de "La Punyalada" tenia un atractiu que fou impossible recuperar.
- La "Penya Punyalada" tenia el seu pal de paller en la capacitat organitzadora de Gustau Camps. Persona liberal, dinàmica i emprenedora, va saber aglutinar al seu voltant un número considerable de pintors, principalment figuratius, que amb les seves exposicions havien agafat notable anomenada. Entre ells recordo els següents i els esmento sense ordre - tampoc hi havia seients fixos a la Penya, encara que a Gustau Camps se li acostumava a reservar el lloc central -: Jordi Rollan, Joan Torras Bach, Manuel Ricard Serra, Josep Cruañas, Antoni Vives Fierro, Ramon Barnadas, Josep Morató Aragonés, Alexandre Siches, Bernat Sanjuan, Josep Lluís Florit, Josep Perrin, Rafael Griera, Jordi Curós, Ramon Llovet, Alfred Figueras, Frederic Lloveras, Josep O. Jansana, Jaume Planas Gallés, Josep M.Martinez Lozano, Agustí Río, Josep M.Prim, Carles Cardellà, Josep Besit i Enric Moneny. També hi participaren l'escultor Josep Viladomat; els crítics i tractadistes d'art Enric Jardí, Rafael Santos Torrella, Joan Cortés i jo mateix; el destacat periodista i cronista de la Ciutat, Andreu Avel·li Artís "Sempronio"; el llibreter Joan Marca; el notari Raimon Noguera; el metge Manuel Sarró; l'impressor Joan Morral i persones relacionades amb les arts i amb l'edició com Jaume Martí Valls i Miquel Samaranch. Aquests eren els més habituals, encara que també hi van assistir l'acadèmic Guillem Díaz-Plaja; el magistrat i crític d'art Cesáreo Rodriguez-Aguilera; els pintors Emili Grau Sala, Julián Grau Santos, Francisco Aguilar Alcuaz i en una ocasió, que jo recordi, Joan Miró. També van passar-hi altres persones de prestigi i, finalment quan la "Penya Punyalada" ja es trobava a les acaballes, junt amb Gustau Camps i "Sempronio", foren persistents els pintors Pasqual Bueno, Albiach i Pausas, així com l'entusiasta de l'art i dels artistes Antoni Pons.
- Un dels moments àlgids de la "Penya Punyalada" fou quan convocà un premi de pintura molt concorregut, que culminà amb un sopar sota una carpa que, durant unes hores, tallà el Passeig de Gràcia a la circulació rodada. La Penya també organitzà diversos sopars i dinars en homenatge a aquells dels seus membres que aconseguien premis i una vegada viatjà a Vilanova per a saludar al pintor Alexandre de Cabanyes i visitar el museu de pintura del castell de La Geltrú. La seva vitalitat fou, crec la que motivà a diversos pintors a representar-la així Jordi Curós en va fer dos quadres, mentre que Josep Lluís Florit, Rafael Griera i Manuel Ricard Serra també la pintaren. Dels cinc són dos els que ara s'exposen en aquesta sala, - problemes de localització no han permès portar els de Jordi Curós i Florit -, junt amb fotografies fetes pel doctor Sarró i altres documents testimonials. És una excel·lent iniciativa de Morató Aragonés i Santiago Arnau, bon amic dels artistes representats i dels autors de les obres; una iniciativa que deixa constància de fets que formen part de la petita (o no tan petita) història barcelonina i que potser estimuli a crear noves voluntats de conversa i trobada.
Josep M. Cadena
|
